MANIFEST MAZÓN, DIMISSIÓ. 

29 de desembre de 2024

 

Hui, 29 de desembre, fa dos mesos que a les valencianes i als valencians ens va caure el cel damunt: el 29 d’octubre va començar el pitjor episodi de la història de les ignomínies polítiques i de les tragèdies humanes del País Valencià, amb centenars de víctimes i milers de persones afectades. Passen els mesos i seguim estant de dol per les més de dues-centes persones mortes i les que encara estan desaparegudes i seguim amb ràbia perquè sabem qui són els responsables de la tragèdia: Carlos Mazón i el seu consell.

 

Per no comprometre els seus interessos personals i polítics i els guanys de l’empresariat es va posar en risc la vida de milers de treballadores i treballadors i del poble. Aquesta és la demostració més clara i flagrant que el Govern valencià no ha estat al servei de la ciutadania, sinó al servei dels interessos del capital. En comptes de protegir la població, la Generalitat s’ha limitat a intentar tapar la negligència davant d’aquesta crisi, que té diverses causes, amb propaganda. S’ha negat el canvi climàtic per part del Govern i l’especulació i la construcció desmesurades que s’han fet durant dècades i que només han servit als interessos econòmics en detriment de les necessitats del territori. 

 

Recordem que la pèrdua de vides per la inacció té uns responsables, els mateixos que van retardar de forma inexplicable l'arribada a les localitats afectades dels cossos d'emergència i van impedir que hi acudiren efectius d’altres territoris (Catalunya, País Basc, etc.) que ho havien sol·licitat. Critiquem també el Govern de l’Estat, que hauria d’haver pressionat de manera contundent i immediata el Govern valencià davant la seua inacció per tal d’intervindre amb tots els efectius disponibles i ajudar la ciutadania a reconstruir les seues vides durant les primeres setmanes.

 

Han passat dos mesos des que qui ocupa la presidència de la generalitat es va posar el jupetí vermell i també fa dos mesos que el poble valencià es veu abandonat i abocat a treballar de manera solidària i voluntària per a fer tasques pròpies dels cossos d’emergència, entre les quals hi ha la neteja de garatges i de centres escolars. Les persones voluntàries i les afectades s’exposen a problemes de salubritat que podrien provocar una emergència sanitària. És per això que tampoc no oblidem qui s’està dedicant a feines de revisió i reconstrucció posant en risc la seua vida, com totes les persones que han resultat ferides i, en especial, el treballador que el 24 de novembre morí fent tasques de neteja en una escola a Massanassa.

 

La deixadesa i la mala actuació de la Conselleria d’Educació es feu palpable llavors i continua sent-ho ara.  Set setmanes després de la riuada, encara hi havia el conservatori professional de Catarroja i tres instituts que no havien pogut obrir les seues portes perquè la Conselleria d’Educació no certificava que eren un espai segur per a alumnat, personal docent i de serveis i famílies. A més, n’ha pressionat equips directius perquè assumisquen la responsabilitat de no posar en funcionament els centres.

 

Seguim denunciant que les persones afectades viuen immerses en una voràgine burocràtica i de cues interminables que impedeixen l’accés real als recursos. El maltractament s’evidencia amb el fet que a hores d’ara moltes d’aquestes persones no tenen les necessitats bàsiques cobertes: ni subministraments essencials, ni habitatge, ni transport públic garantit, ni escoles en condicions. Hi ha milers d’ascensors que no funcionen i persones amb problemes de mobilitat que no han pogut baixar al carrer encara. Les institucions han donat l’esquena també als milers de persones en situació irregular que segueixen sense estar localitzades o s’han quedat sense feina i casa, no tenen accés a ajudes i damunt s’exposen al risc de ser deportades.

 

En aquesta situació és inacceptable la militarització del govern de la Generalitat, tot emparant-se en arguments tècnics, mentre el consell adjudica contractes milionaris a empreses vinculades a casos de corrupció. Mazón no pot encapçalar la reconstrucció ni la reparació del que s'ha desfet per la seua irresponsabilitat i desídia criminals.

 

Tot això ens condueix a demanar que la superació d’aquesta crisi es faça a través d’un canvi de polítiques econòmiques i socials que posen la vida al centre i amb la participació de les persones afectades. No es pot deixar en mans del capital i de l’exèrcit el redreçament; tampoc en mans d’un Govern incompetent que ha demostrat no saber estar a l’altura de les circumstàncies. És per això que demanem la dimissió del Consell, el replantejament de les polítiques econòmiques, l’activació de mesures concretes d’ordenació del territori i de mesures urgents quant al canvi climàtic, i l’adopció i la consideració del dret a l’habitatge com una de les prioritats centrals d’aquest canvi de direcció.

 

En conseqüència, exigim:

1. La dimissió del president Mazón. Incoació d’ofici del procediment judicial que determine i depure les responsabilitats per les conseqüències evitables de la catàstrofe.

2. Que s’oferisca alternativa habitacional: reconversió dels pisos turístics en llars per a totes les persones afectades, i totes les mesures necessàries per a garantir el dret a l’habitatge (pisos buits de banca rescatada o fons voltor, Sareb, contractes de lloguer de grans tenidors, etc.)

3. Que es reforce el servei de transport públic, ja que moltes persones han perdut el seu mitjà de transport.

4. Que es prohibisca la construcció en zones inundables i en la línia de costa.

5. Que es condone el deute il·legítim i es reinvertisca en sanitat, educació, serveis socials i infraestructures d’emergències.

6. Que els treballadors i treballadores incloses en els ERTOS de la DANA cobren el 100% de la base reguladora i tinguen accés a una reducció de la jornada sense reducció de salari.

7. Que s’augmenten els impostos a les rendes altes.

8. Que es garantisca que totes les persones de rendes baixes, independentment de la seua condició administrativa (persones migrades, persones sense assegurances, etc.), tinguen accés a les prestacions públiques per a la reconstrucció.

 

Per totes les víctimes i persones afectades per aquesta desgràcia: Mazón, dimissió!