Mi sitio
Manifest
1 de febrer
MANIFEST MAZÓN, DIMISSIÓ.
1 de febrer de 2025
El 29 de gener va fer tres mesos que les valencianes i els valencians estem de dol perquè més de dues-centes persones varen perdre la vida i a centenars de milers els la va transformar per sempre. La causa de la magnitud de la tragèdia la sabem: la negligència del govern de la Generalitat.
Però també va fer tres mesos que la societat civil valenciana, davant de l’abandonament, ha respost amb organització i dignitat, guiada per les idees de solidaritat i suport mutu. S’han reforçat i creat noves xarxes de suport i comitès de reconstrucció i hem eixit al carrer per a cridar ben fort que patim una situació que té uns responsables ben clars.
Hui, 1 de febrer, amb aquesta mateixa voluntat,
DENUNCIEM
​
1. La manca d’alternativa habitacional per a les persones afectades mentre existeixen milers de pisos turístics o buits de banca rescatada, fons voltor o la Sareb. Ni gent sense casa, ni cases sense gent.
​
2. Que els treballadors i treballadores incloses en els ERTO de la dana no estan cobrant el 100% del sou. També que s’han destruït molts llocs de treball i que la pèrdua de poder adquisitiu any rere any complica la recuperació d'aquelles que encara en tenen un.
​
3. Que encara no s’ha investigat la negligència de totes les empreses que varen posar en perill la vida dels seus treballadors i treballadores anteposant els interessos econòmics a la seua seguretat. La recent mort de dos treballadors a Massanassa i a Benetússer tornen a posar de manifest la precarització i els riscos que assumeix la classe treballadora.
​
4. Que no està garantit l’accés a les prestacions públiques per a la reconstrucció a les persones amb rendes baixes i aquelles que no tenen una situació administrativa regularitzada, com moltes de les persones migrades.
​
5. El caos en els serveis públics, com ara el transport i la sanitat, a conseqüència de la barrancada, però també d’anys de polítiques neoliberals que han rebaixat impostos a qui més té.
​
6. La manca de transparència en les institucions. Ja n’hi ha prou de propaganda i d’intercanvi d’acusacions sense assumir responsabilitats. La reconstrucció no pot fer-se amb mentides i d'esquena a les persones afectades.
​
7. Que durant molts anys s’ha permès la construcció en zones inundables en favor de l’especulació i els interessos econòmics, sense tenir en compte els informes científics que alertaven d’aquestes possibles inundacions i posant en perill la vida de veïnes i veïns.
​
8. Que els 96 centres educatius afectats han estat completament desatesos per part de la Conselleria d’Educació, un fet que ha obligat les comunitats educatives a netejar els centres, tot posant en perill la seua salut i la de l’alumnat. Recordem que per la negligència del Conseller Rovira un treballador va morir en un accident laboral en un centre educatiu.
​
9. El retard en les ajudes a la cultura, totalment insuficients i desconnectades del sector, l’abandó d’institucions clau com l’Institut Valencià de Cultura, i especialment, la manca d’un pla estratègic per al sector cultural afectat amb les mesures necessàries per garantir la seua supervivència i regeneració, tot ignorant la singularitat dels processos creatius i els riscos que assumeixen les persones artistes.
​
10. Que el Consell està assignant fons públics a empreses condemnades per corrupció per a treballar en les tasques de reconstrucció. Aquesta Generalitat militaritzada està desplegant un model de reconstrucció basat en el negoci d’uns pocs i que dona l’esquena a les persones afectades i als consells científics.
​
És per tot això que exigim responsabilitats polítiques i la incoació d’ofici del procediment judicial que determine i depure les responsabilitats legals de qui ocupa el càrrec de president de la Generalitat. Carlos Mazón i el seu Consell són els responsables que una catàstrofe natural es convertira en una catàstrofe humana quan no van alertar a temps el dia 29 i amb les posteriors mentides i manipulacions.
​
Per totes les víctimes i persones afectades per aquesta desgràcia: Mazón, dimissió!
Manifest 29 de desembre
MANIFEST MAZÓN, DIMISSIÓ.
29 de desembre de 2024
Hui, 29 de desembre, fa dos mesos que a les valencianes i als valencians ens va caure el cel damunt: el 29 d’octubre va començar el pitjor episodi de la història de les ignomínies polítiques i de les tragèdies humanes del País Valencià, amb centenars de víctimes i milers de persones afectades. Passen els mesos i seguim estant de dol per les més de dues-centes persones mortes i les que encara estan desaparegudes i seguim amb ràbia perquè sabem qui són els responsables de la tragèdia: Carlos Mazón i el seu consell.
Per no comprometre els seus interessos personals i polítics i els guanys de l’empresariat es va posar en risc la vida de milers de treballadores i treballadors i del poble. Aquesta és la demostració més clara i flagrant que el Govern valencià no ha estat al servei de la ciutadania, sinó al servei dels interessos del capital. En comptes de protegir la població, la Generalitat s’ha limitat a intentar tapar la negligència davant d’aquesta crisi, que té diverses causes, amb propaganda. S’ha negat el canvi climàtic per part del Govern i l’especulació i la construcció desmesurades que s’han fet durant dècades i que només han servit als interessos econòmics en detriment de les necessitats del territori.
Recordem que la pèrdua de vides per la inacció té uns responsables, els mateixos que van retardar de forma inexplicable l'arribada a les localitats afectades dels cossos d'emergència i van impedir que hi acudiren efectius d’altres territoris (Catalunya, País Basc, etc.) que ho havien sol·licitat. Critiquem també el Govern de l’Estat, que hauria d’haver pressionat de manera contundent i immediata el Govern valencià davant la seua inacció per tal d’intervindre amb tots els efectius disponibles i ajudar la ciutadania a reconstruir les seues vides durant les primeres setmanes.
Han passat dos mesos des que qui ocupa la presidència de la generalitat es va posar el jupetí vermell i també fa dos mesos que el poble valencià es veu abandonat i abocat a treballar de manera solidària i voluntària per a fer tasques pròpies dels cossos d’emergència, entre les quals hi ha la neteja de garatges i de centres escolars. Les persones voluntàries i les afectades s’exposen a problemes de salubritat que podrien provocar una emergència sanitària. És per això que tampoc no oblidem qui s’està dedicant a feines de revisió i reconstrucció posant en risc la seua vida, com totes les persones que han resultat ferides i, en especial, el treballador que el 24 de novembre morí fent tasques de neteja en una escola a Massanassa.
La deixadesa i la mala actuació de la Conselleria d’Educació es feu palpable llavors i continua sent-ho ara. Set setmanes després de la riuada, encara hi havia el conservatori professional de Catarroja i tres instituts que no havien pogut obrir les seues portes perquè la Conselleria d’Educació no certificava que eren un espai segur per a alumnat, personal docent i de serveis i famílies. A més, n’ha pressionat equips directius perquè assumisquen la responsabilitat de no posar en funcionament els centres.
Seguim denunciant que les persones afectades viuen immerses en una voràgine burocràtica i de cues interminables que impedeixen l’accés real als recursos. El maltractament s’evidencia amb el fet que a hores d’ara moltes d’aquestes persones no tenen les necessitats bàsiques cobertes: ni subministraments essencials, ni habitatge, ni transport públic garantit, ni escoles en condicions. Hi ha milers d’ascensors que no funcionen i persones amb problemes de mobilitat que no han pogut baixar al carrer encara. Les institucions han donat l’esquena també als milers de persones en situació irregular que segueixen sense estar localitzades o s’han quedat sense feina i casa, no tenen accés a ajudes i damunt s’exposen al risc de ser deportades.
En aquesta situació és inacceptable la militarització del govern de la Generalitat, tot emparant-se en arguments tècnics, mentre el consell adjudica contractes milionaris a empreses vinculades a casos de corrupció. Mazón no pot encapçalar la reconstrucció ni la reparació del que s'ha desfet per la seua irresponsabilitat i desídia criminals.
Tot això ens condueix a demanar que la superació d’aquesta crisi es faça a través d’un canvi de polítiques econòmiques i socials que posen la vida al centre i amb la participació de les persones afectades. No es pot deixar en mans del capital i de l’exèrcit el redreçament; tampoc en mans d’un Govern incompetent que ha demostrat no saber estar a l’altura de les circumstàncies. És per això que demanem la dimissió del Consell, el replantejament de les polítiques econòmiques, l’activació de mesures concretes d’ordenació del territori i de mesures urgents quant al canvi climàtic, i l’adopció i la consideració del dret a l’habitatge com una de les prioritats centrals d’aquest canvi de direcció.
En conseqüència, exigim:
-
La dimissió del president Mazón. Incoació d’ofici del procediment judicial que determine i depure les responsabilitats per les conseqüències evitables de la catàstrofe.
-
Que s’oferisca alternativa habitacional: reconversió dels pisos turístics en llars per a totes les persones afectades, i totes les mesures necessàries per a garantir el dret a l’habitatge (pisos buits de banca rescatada o fons voltor, Sareb, contractes de lloguer de grans tenidors, etc.)
-
Que es reforce el servei de transport públic, ja que moltes persones han perdut el seu mitjà de transport.
-
Que es prohibisca la construcció en zones inundables i en la línia de costa.
-
Que es condone el deute il·legítim i es reinvertisca en sanitat, educació, serveis socials i infraestructures d’emergències.
-
Que els treballadors i treballadores incloses en els ERTOS de la DANA cobren el 100% de la base reguladora i tinguen accés a una reducció de la jornada sense reducció de salari.
-
Que s’augmenten els impostos a les rendes altes.
-
Que es garantisca que totes les persones de rendes baixes, independentment de la seua condició administrativa (persones migrades, persones sense assegurances, etc.), tinguen accés a les prestacions públiques per a la reconstrucció.
Per totes les víctimes i persones afectades per aquesta desgràcia: Mazón, dimissió!
Manifest 29 de novembre
El dimarts 29 d’octubre, a les valencianes i als valencians ens va caure el cel damunt. No va ser tan sols pels cinc-cents litres de pluja, sinó perquè va començar el pitjor episodi de la història de les ignomínies polítiques i de les tragèdies humanes del País Valencià, amb centenars de víctimes i milers de persones afectades. Estem de dol per les més dues-centes persones mortes i les que encara estan desaparegudes.
Recordem que la cronologia contrastada pels serveis meteorològics ja ens indica com van ocórrer els fets: l’alerta roja d’AEMET al matí, el silenci de la Generalitat, els avisos d’À Punt Oratge durant tot el matí, el silenci de la Conselleria d’Educació i la no suspensió de les classes, el coneixement de les pluges descontrolades a les capçaleres dels rius, el silenci del secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i, en darrer lloc, la declaració de Carlos Mazón per a dir que a les 18 h la DANA hauria minvat i, posteriorment, el desbordament del barranc del Poio. I no va ser fins a les 20 h que es va llançar l’alerta a la població, quan acabaven les jornades laborals i bona part del país ja estava inundat.
Per no comprometre els interessos de l’empresariat i els guanys del capital, es va posar en risc la vida de milers de treballadores i treballadors i del poble. Aquesta és la demostració més clara i flagrant que el Govern valencià no està al servei de la ciutadania, sinó al servei dels interessos de les empreses, que van obligar milers de treballadores i treballadors a acudir al seu lloc de treball i milers d’infants i adolescents als centres educatius. En comptes de protegir la població, la Generalitat s’ha limitat a intentar tapar la negligència davant d’aquesta crisi, que té diverses causes.
Per una banda, la negació del canvi climàtic per part del Govern i l’especulació i la construcció desmesurades que s’han fet durant dècades i que només han servit als interessos econòmics en detriment de les necessitats del territori. Per una altra banda, la decisió de la Generalitat Valenciana de no enfrontar-se a l’empresariat.
Condemnem sense pal·liatius el retard inexplicable en l'arribada de les intervencions dels cossos d'emergència a les localitats afectades. Tot això provocat per una falta d'agilitat i coordinació entre les administracions autonòmica i estatal, ja que fins el dijous 31 d’octubre, dos dies després dels fets, la Generalitat Valenciana no va demanar ajuda. Tampoc va deixar que acudiren efectius d’altres territoris (Catalunya, País Basc, etc.) que ho havien sol·licitat immediatament després dels fets. Així, el poble valencià s'ha vist durant cinc dies abandonat a la seua sort i abocat a treballar de manera solidària i voluntària per a fer tasques pròpies dels cossos d’emergència. Les persones voluntàries s’han exposat a problemes de salubritat que podrien provocar una emergència sanitària.
Critiquem també el Govern de l’Estat, que hauria d’haver pressionat de manera contundent i immediata el Govern valencià davant la seua inacció per tal d’intervindre amb tots els efectius disponibles i ajudar la ciutadania a reconstruir les seues vides.
Rebutgem que ara, un mes després de la catàstrofe, les persones afectades viuen immerses en una voràgine burocràtica i de cues interminables que impedeixen l’accés real als recursos. El maltractament s’evidencia amb el fet que a hores d’ara moltes d’aquestes persones no tenen les necessitats bàsiques cobertes: ni subministraments essencials, ni habitatge, ni transport públic garantit, ni escoles en condicions. En aquesta situació és inacceptable la militarització del govern de la Generalitat, tot emparant-se en arguments tècnics, mentrestant el consell adjudica contractes milionaris a empreses vinculades a casos de corrupció. Mazón no pot encapçalar la reconstrucció ni la reparació del que s'ha desfet per la seua irresponsabilitat i desídia criminals.
Tot això ens condueix a demanar que la reconstrucció es faça a través d’un canvi de polítiques econòmiques i socials que posen la vida al centre. No es pot deixar en mans del capital el redreçament; tampoc en mans d’un Govern incompetent que ha demostrat no saber estar a l’altura de les circumstàncies. És per això que demanem la dimissió del Consell, el replantejament de les polítiques econòmiques, l’activació de mesures concretes d’ordenació del territori i de mesures urgents quant al canvi climàtic, i l’adopció i la consideració del dret a l’habitatge com una de les prioritats centrals d’aquest canvi de direcció.
En conseqüència, exigim:
-
La dimissió del president Mazón. Incoació d’ofici del procediment judicial que determine i depure les responsabilitats per les conseqüències evitables de la catàstrofe.
-
Que s’oferisca alternativa residencial: reconversió dels pisos turístics en llars per a totes les persones afectades, i totes les mesures necessàries per a garantir el dret a l’habitatge (pisos buits de banca rescatada o fons voltor, Sareb, contractes de lloguer de grans tenidors, etc.)
-
Que es reforce el servei de transport públic, ja que moltes persones han perdut el seu mitjà de transport.
-
Que es prohibisca la construcció en zones inundables i en la línia de costa.
-
Que es condone el deute il·legítim i es reinvertisca en sanitat, educació, serveis socials i infraestructures d’emergències.
-
Que s’augmenten els impostos a les rendes altes.
-
Que es garantisca que totes les persones de rendes baixes, independentment de la seua condició administrativa (persones migrades, persones sense assegurances, etc.), tinguen accés a les prestacions públiques per a la reconstrucció.
Per totes les víctimes d’aquesta desgràcia, per les persones afectades pels efectes sense precedents d’aquesta DANA, que han perdut familiars, amigues, amics, cases…
Mazón, dimissió.